Recuperació del turó europeu
Recuperació del turó europeu
Investigator
Salvador Salvador Allué
Institució
Universitat de Girona

El turó europeu (Mustela putorius) és –excloent-hi espècies de reaparició recent com l’ós o el llop– el mamífer carnívor més amenaçat de Catalunya, classificat com “En perill d’extinció” a la proposta de nou Catàleg de Fauna Amenaçada de Catalunya. Tanmateix, i a diferència d’altres mustèlids com la llúdriga o el visó europeu, l’espècie ha estat poc estudiada, no és objecte de cap pla de recuperació específic i és desconeguda per bona part de la ciutadania.

D’hàbits majoritàriament nocturns, la seva dieta consisteix bàsicament en petits rosegadors i amfibis, però es pot especialitzar en la captura de conills allà on són abundants. La distribució del turó pel Paleàrtic occidental és àmplia, però molt irregular i és poc abundant a l’Europa occidental i, especialment, a l’arc mediterrani. La seva presència sembla lligada a paisatges en mosaic rics en masses d’aigua, sovint planes agrícoles amb una elevada diversitat d’hàbitats, malgrat no ser una espècie de caràcter tan marcadament semiaquàtic com la llúdriga o els visons europeu i americà.

A Catalunya va ser una espècie relativament comuna fins a la dècada de 1970, però des d’aleshores ha patit una davallada poblacional imparable, fins al punt que cinc anys enrere es va arribar a témer la seva extinció definitiva. No obstant això, la recollida de cites, la majoria en forma d’atropellaments, durant els darrers anys demostra l’existència d’una metapoblació romanent a les planes de l’Alt i el Baix Empordà.

L’investigador va començar a estudiar l’espècie tres anys enrrera amb l’objectiu de delimitar amb la major exactitud possible la localització dels nuclis supervivents i esbossar la seva ecologia, i ja va comptar amb un ajut econòmic de la beca Antoni Jonch de l’any 2015. Els resultats obtinguts van confirmar la situació crítica de l’espècie: de les 22 comarques que s’estima que habitava el turó als anys 80 ha passat a habitar només dues, l’Alt i el Baix Empordà i, a més, els diferents nuclis detectats semblen desconnectats els uns dels altres.

En base als resultats obtinguts en les fases inicials d’aquest projecte, ja és possible començar a actuar sobre l’espècie amb l’objectiu de garantir la supervivència dels nuclis remanents, afavorir la seva expansió i restablir la connectivitat entre nuclis per crear una metapoblació viable.

Els objectius concrets per aquesta segona fase són:

  • Fer un seguiment dels nuclis de turó identificats i investigar nous indicis de presència de l’espècie.

  • Aprofundir en el coneixement de la seva ecologia investigant la composició de la seva dieta i analitzant les seves interaccions amb altres espècies i el seu ús de l’habitat,

  • Identificar i caracteritzar ecològicament les àrees de valor estratègic per a l’espècie

  • Assessorar i participar en actuacions destinades a recuperar l’espècie, executades per l’administració pertinent, però definides en base al present estudi, com poden ser augmentar les densitats de conill en les àrees seleccionades mitjançant vedes i reforçament poblacionals, dur a terme descastaments de visons americans en punts estratègics, dissenyar i acondicionar corredors de connexió interpoblacional o implementar mesures destinades a reduir el nombre d’atropellaments en trams de la xarxa viària identificats com a punts negres.